La digitalització aplicada als fons dels museus.

Ens trobem en un moment dur per a l'arqueologia, especialment en el treball de camp. Cada dia son menys les intervencions que es realitzen i les inversions per part de les administracions. Però paradoxalment a Espanya el turisme (de bars), i lo que es més important, el turisme cultural sembla que no perd potencia. Es visiten més jaciments que fa uns anys, els museus sembla que aconsegueixen mantenir el nombre de visitants regulars any rere any. Però tot i així no es suficient per mantenir un sistema com el nostre.

Els museus i centres culturals compten també cada cop amb menys recursos econòmics, per desgràcia l'Educació i la Cultura han sofert nombroses retallades, i això es quelcom en que tots sortim perdent. El patrimoni arqueològic ens pertany a tots, la missió de l'arqueologia dins de la museïtzació hauria de tenir una vessant preeminentment divulgativa. Generar coneixement sobre ell i posar-lo a disposició del públic. Per desgràcia no acostuma a succeir sempre així, generant-se un total descontrol i una manca de comunicació moltes vegades entre l'administració, Universitats i empreses dedicades a l'arqueologia professional. això acaba desembocant en una lluita innecessària d'egos i amb milers d'objectes oblidats en caixes als museus, endarrerint-se així la posada en valor i la difusió d'allò sobre el que han estat treballant uns i altres.

Curiosament, a partir d'una noticia apareguda al Diari de Tarragona, sobre la que es posava de manifest que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) disposava de més de 6 milions de peces que no poden exposar-se al públic (encara que algunes d'elles, les de major tamany sí podrien ubicar-se en el museu però a perill de saturar al visitant) i que per falta de finançament es fa impossible donar a conèixer part d'aquest material (cedint-lo a altres museus per fer exposicions temporals)

Es per això, que aplicant les noves tecnologies tindríem al nostre abast unes eines que ens permetrien donar sortida a tot aquest catàleg sense necessitat de moure les peces de la seva ubicació actual, preservant d'aquesta manera la seva integritat. Mitjançant l'ús de la fotogrametria o structure from motion (un altre dels termes amb que es coneix aquesta metodologia de treball) el Museu de Tarragona (i per extensió qualsevol altre museu) tindria la capacitat, a un cost relativament baix respecte a altres mètodes de captura, de tenir digitalitzades les peces de major interès per a ser mostrades en una exposició de caràcter virtual, allotjada en el propi servidor del museu. No quedaria d'aquesta manera limitada a aquells investigadors que sol·liciten accés per als seus estudis o publicacions, si no que totes les persones podrien interessades podrien accedir a aquesta informació des de les seves pròpies cases o habilitant una pantalla en el propi museu per fer més interactiva la visita.

Però no ens hem de limitar únicament a fer-ho amb les peces que hi ha als magatzems. Les peces que hi ha exposades de manera permanent també han de ser susceptibles de passar pel filtre de la digitalització. D'aquesta manera podrem fer més interessant si cap la visita, podrem veure les peces des d'un altra perspectiva que en la realitat física ens seria impossible, elaborar una base de dades molt més exhaustiva al poder accedir a qualsevol vista de la peça

Tenim moltes possibilitats de dur la Cultura, la Història, l'Arqueologia, en resum, el nostre patrimoni, a la societat, que és a qui realment pertany. Tenint en compte que la nostra societat es eminentment visual, veuen el món y el comprenen a través de les pantalles, i es per aquests mitjans que hem d'apropar-nos a ells. Hem de refer el nostre discurs, els hem d'enganxar, i només axí aconseguirem portar-los al nostre sector, a que s'interessin per com s'ha generat aquest coneixement

Resulta apassionant poder traslladar la sensació que sent l'arqueòleg quan inicia una excavació, on a pesar de tota la planificació i l'estudi previ a clavar el pic a la terra, sempre s'acaben descobrint més coses que les que en un principi ens podríem imaginar. Si aconseguim transmetre aquesta sensació a través d'una posada a punt del nostre patrimoni i de les nostres instal·lacions, haurem avançat moltíssim. Estar sempre a l'avantguarda tecnològica en moltes ocasions pot portar problemes de tot tipus. Aquest sistema està suficientment provat i pot aportar molta innovació a uns museus que si no lluiten per adecuar-se als temps que corren poden quedar obsolets. Es per això que s'ha d'actuar amb cap i amb la fredor necessària per obtenir allò que necessites en un moment determinat i no deixar-te emportar per la "febre tecnològica" i obtenint millores que no acabarem utilitzant en tot el seu potencial i que ens resultaran molt cares de mantenir.

AVANTATGES


• Base de dades virtual de les peces.

• Visualització 24h/365 dies
• Exposicions virtuals cambiants o per seccions dels fons emmagatzemats

• No manipulació ni exposició de les peces al trànsit humà del museu.

• Actualització periòdica de la pàgina web amb noves peces, creant així molt més dinamisme.

• Exposició a les xarxes socials i creació de feedback entre museu i públic a partir de la mostra de models virtuals

• Cost relativament econòmic per al tractament de tot el catàleg.




INCONVENIENTS

• Algunes de les peces, sobretot escultures, es impossibles obtenir una vista de 360º al voltant de les mateixes, donat que estan ubicades davant de parets. Això impedeix que es pugui la generar geometria posterior així com les textures

• L'alçada de les peces. Per a una sessió de fotogrametria com la que acompanya aquestes línies es fa imprescindible l'ús d'una "pèrtiga" o un trípode per obtenir models amb més qualitat. Amb permisos especials per a una sessió programada aquests inconvenients es podrien solucionar, ja que són part important per a obtenir uns models de qualitat.

A continuació veiem alguns dels exemples que he realitzat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona:

Cap de l'emperador Marc Aureli. Model digitalitzat a partir d'una sessió de 56 fotografies. Processades amb el software Agisoft Photoscan i renderitzat amb el software Blender i el seu motor Cycles.

 Una de les possibilitats que ens dona l'arqueologia virtual es la de proposar hipòtesis de restauració cromàtica d'alguna de les escultures que trobem en els museus. En la imatge de la dreta podem veure una fase inicial del procés de substitució de color per dotar al nostre model d'una textura amb varietat cromàtica. El que li dona sens dubte un altre aspecte a la nostra figura.

A la imatge superior podem veure dues instantànies del procés de treball per a l'obtenció del model fotogramètric de la Nimfa adormida . A la part esquerra veiem la interface del programa Photoscan, amb les màscares que hem fet a les fotografies per a obtenir una geometria en el nostre model lo més precisa possible. A la dreta veiem un renderitzat final amb la textura i la il·luminació correcta.

Aquí veiem un conjunt de peces fotogrametitzades. Totes procedents del MNAT i passades pel filtre de Blender, amb el que hem obtingut aquest render i al que hem afegit una escena per tal de dotar-les d'un sentit més "de museu", però el que ens permet aquesta metodología es defugir de tots els paràmetres establerts fins ara i tenir un altra dimensió per interactuar amb aquests elements, com per exemple la imatge inferior en la que tenim un esbós de fitxa per a documentar aquesta peça. Es tracta del cap d'una dama desconeguda, i es una de les peces destacades del museu. La imatge que acompanya a la fitxa procedeix del model fotogramètric de la mateixa i en el PDF3D que he generat es pot accedir, mitjanant un click al model tridimensional que podem moure lliurement mentre tenim al costat la informació necessària que aporta la pròpia pàgina web. Imaginem una pàgina en la que la majoria de peces que ells destaquen es puguin consultar d'aquesta manera. Seria totalment innovador per aquestes contrades. L'últim en afegir-se a aquesta metodologia ha estat l'Smitshonian dels Estats Units, que ha escanejat molts dels seus fons i els ha posat a disposició del públic per a poder veure'ls tridimensionalment.

 

Per a finalitzar aquesta entrada tenim a continuació una petita animació sobre una de les peces fotogrametritzades. L'Ara dedicada al NVMEN dels Augusts i que es una de les peces centrals del Museu.