El Museu del Mar i els seus interactius.

El passat diumenge dia 1 de desembre es va inaugurar el Museu del Mar a Sant Carles de la Ràpita. Un projecte que ha estat postposat en el temps durant 10 anys.  

Ha hagut de passar una dècada per a que el poble de La Ràpita pugui tenir un museu dedicat al Mar, un dels medis de vida més importants per a molts dels habitants de la ciutat.

En aquest equipament trobarem una col·lecció amb centenars d'objectes relacionats amb el món marí, des de la protohistòria fins  a l'actualitat. Així com també una important, les peces més emblemàtiques de tot el museu, col·lecció de fauna marina, provinent dels fons del senyor Joan Brunet Navarro que l'ajuntament va adquirir el 2005.

No únicament d'aquesta col·lecció s'ha nutrit el museu per a exposar les seves peces sino que molts altres ciutadans hi van col·laborar amb la donació de material que han hanat trobant al llarg de les seves vides i de les seves sortides a la mar. En conjunt és un museu altament recomanable per a tots aquells apassionats del medi marí i de les terres de l'Ebre.

Però centrem-nos ara en la part que ens toca, els interactius del museu i la manera en que aquest equipament ha decidit transmetre la informació als seus visitants (obviant per supost el discrus museïstic tradicional basat en panell + vitrina).

Destaca en primer lloc només accedir a la planta superior, que es on s'ubiquen les dues exposicions permanents, un projector que emet una imatge del Delta de l'Ebre amb tres petits cercles a la seva part inferior. Aquest primer interactiu ens permet conèixer en gran mesura on es situen els llocs de pesca de la nostra zona, els cultius marins que hi podem trobar i també les corrents marines que afecten el Delta de l'Ebre. Sigui quin sigui l'element escollit, al prèmer la pantalla una petita animació donarà pas a una pantalla on s'aniran marcant els punts i els límits de cadascún dels elements seleccionats.

Ens trobem amb una animació bàsica, amb l'aparició i el desplaçament dels punts o les línies que pertoquen a allò que podem veure. Però tot i així és un discurs més que efectiu per entendre que es el que podem pescar, on trobar-ho i quina es l'activitat marina que es desenvolupa al voltant de la nostra població. Com a mostra la imatge següent en la que podem veure les zones de captura de les diferents espècies que viuen al Delta de l'Ebre.

Aquestes dues imatges serveixen per il·lustrar el funcionament d'aquest primer sistema d'interactivitat que trobem al Museu del Mar. Però si ens desplacem a l'altra de les exposicions permanents, que està dedicada a la història de la Mar de l'Ebre veurem altres elements interactius.

Els interactius destinats a explicar la història de la Mar de l'Ebre mostren la forma que observem en la imatge de l'esquerra. Amb una interface que recorda a les aplicacions disponibles per a telèfons mòbils podem seleccionar allò que ens interessa i es passa a obrir una nova finestra on un seguit de punts (en el cas de seleccionar els jaciments) marcaran aquells assentaments arqueològics que han tingut relació directa amb la mar i el riu Ebre. Principalment ibers i romans. Si optem per seleccionar algun d'aquests punts se'ns mostra una pantalla amb una imatge del jaciment en qüestió i una breu explicació.

El sistema que es va emprant es el mateix per a la resta de pantalles que abracen diverses èpoques històriques. Informació textual acompanyada d'elements gràfics.

A continuació veiem algunes imatges més procedents de la resta de panells interactius.

Esquerra: Torres de defensa situades al Delta de l'Ebre, hi destaca en negre la linea de costa a l'edat mitjana
Centre: Explicació dedicada a l'Expulsió dels Moriscos el 1609-1610
Dreta: Fotografia del interactiu sobre la vida marinera a l'Ebre.

Tot i així aquests interactius no estan exempts de problemes, o en aquest cas de manca d'indicacions. Un clar exemple el que mostra aquesta fotografia en la que podem observar dues maneres d'enfocar aquest panell. El primer, el de l'esquerra es un grup que estan interactuant correctament amb el dispositiu, mentre que el grup de la dreta està intentant esbrinar la manera de poder accedir, i per a fer-ho es dediquen a intentar tocar la tela on el projector està emetent les imatges en lloc de fer-ho a la pantalla que tenen al darrere. Sens dubte els continguts interactius en un museu son complicats de plantejar, ja que no tota la població els entendrà a la primera. Cal buscar l'equilibri entre el discurs tradicional i la informació que es vol complementar. En el cas dels interactius històrics del museu hem pogut veure que la sensació es bona, ja que es disposa únicament d'aquella pantalla per tal de fer totes les indagacions possibles.

Possibles millores: 

• Donada la quantitat de peces que hi ha i els noms complicats de que disposen es podria mirar de treballar amb el concepte de realitat augmentada per tal de dotar a aquelles peces més significatives d'una informació suplementaria per tal d'obtenir molts més coneixements sense alterar el discurs museïstic que s'ha plantejat i que és sens dubte el correcte. També d'aquesta manera es podria plantejar el fenòmen de les video-guies personalitzades, en les que el visitant decideix quins coneixements ampliar i en quin ordre ho vol fer.
• Hem trobat una manca d'elements infogràfics amb reconstruccions virtuals d'alguns dels jaciments o d'alguna de les torres de defensa que hi havia a les zones.

És molt important disposar d'un museu com aquest a la nostra ciutat. Els inicis són complicats per a qualsevol museu, però estem segurs que en els propers mesos s'anirà incrementant el material de que disposen i es començarà a donar lloc a les exposicions temporals que estem segurs que ens faran gaudir encara més de la nostra Mar.

La digitalització aplicada als fons dels museus.

Ens trobem en un moment dur per a l'arqueologia, especialment en el treball de camp. Cada dia son menys les intervencions que es realitzen i les inversions per part de les administracions. Però paradoxalment a Espanya el turisme (de bars), i lo que es més important, el turisme cultural sembla que no perd potencia. Es visiten més jaciments que fa uns anys, els museus sembla que aconsegueixen mantenir el nombre de visitants regulars any rere any. Però tot i així no es suficient per mantenir un sistema com el nostre.

Els museus i centres culturals compten també cada cop amb menys recursos econòmics, per desgràcia l'Educació i la Cultura han sofert nombroses retallades, i això es quelcom en que tots sortim perdent. El patrimoni arqueològic ens pertany a tots, la missió de l'arqueologia dins de la museïtzació hauria de tenir una vessant preeminentment divulgativa. Generar coneixement sobre ell i posar-lo a disposició del públic. Per desgràcia no acostuma a succeir sempre així, generant-se un total descontrol i una manca de comunicació moltes vegades entre l'administració, Universitats i empreses dedicades a l'arqueologia professional. això acaba desembocant en una lluita innecessària d'egos i amb milers d'objectes oblidats en caixes als museus, endarrerint-se així la posada en valor i la difusió d'allò sobre el que han estat treballant uns i altres.

Curiosament, a partir d'una noticia apareguda al Diari de Tarragona, sobre la que es posava de manifest que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) disposava de més de 6 milions de peces que no poden exposar-se al públic (encara que algunes d'elles, les de major tamany sí podrien ubicar-se en el museu però a perill de saturar al visitant) i que per falta de finançament es fa impossible donar a conèixer part d'aquest material (cedint-lo a altres museus per fer exposicions temporals)

Es per això, que aplicant les noves tecnologies tindríem al nostre abast unes eines que ens permetrien donar sortida a tot aquest catàleg sense necessitat de moure les peces de la seva ubicació actual, preservant d'aquesta manera la seva integritat. Mitjançant l'ús de la fotogrametria o structure from motion (un altre dels termes amb que es coneix aquesta metodologia de treball) el Museu de Tarragona (i per extensió qualsevol altre museu) tindria la capacitat, a un cost relativament baix respecte a altres mètodes de captura, de tenir digitalitzades les peces de major interès per a ser mostrades en una exposició de caràcter virtual, allotjada en el propi servidor del museu. No quedaria d'aquesta manera limitada a aquells investigadors que sol·liciten accés per als seus estudis o publicacions, si no que totes les persones podrien interessades podrien accedir a aquesta informació des de les seves pròpies cases o habilitant una pantalla en el propi museu per fer més interactiva la visita.

Però no ens hem de limitar únicament a fer-ho amb les peces que hi ha als magatzems. Les peces que hi ha exposades de manera permanent també han de ser susceptibles de passar pel filtre de la digitalització. D'aquesta manera podrem fer més interessant si cap la visita, podrem veure les peces des d'un altra perspectiva que en la realitat física ens seria impossible, elaborar una base de dades molt més exhaustiva al poder accedir a qualsevol vista de la peça

Tenim moltes possibilitats de dur la Cultura, la Història, l'Arqueologia, en resum, el nostre patrimoni, a la societat, que és a qui realment pertany. Tenint en compte que la nostra societat es eminentment visual, veuen el món y el comprenen a través de les pantalles, i es per aquests mitjans que hem d'apropar-nos a ells. Hem de refer el nostre discurs, els hem d'enganxar, i només axí aconseguirem portar-los al nostre sector, a que s'interessin per com s'ha generat aquest coneixement

Resulta apassionant poder traslladar la sensació que sent l'arqueòleg quan inicia una excavació, on a pesar de tota la planificació i l'estudi previ a clavar el pic a la terra, sempre s'acaben descobrint més coses que les que en un principi ens podríem imaginar. Si aconseguim transmetre aquesta sensació a través d'una posada a punt del nostre patrimoni i de les nostres instal·lacions, haurem avançat moltíssim. Estar sempre a l'avantguarda tecnològica en moltes ocasions pot portar problemes de tot tipus. Aquest sistema està suficientment provat i pot aportar molta innovació a uns museus que si no lluiten per adecuar-se als temps que corren poden quedar obsolets. Es per això que s'ha d'actuar amb cap i amb la fredor necessària per obtenir allò que necessites en un moment determinat i no deixar-te emportar per la "febre tecnològica" i obtenint millores que no acabarem utilitzant en tot el seu potencial i que ens resultaran molt cares de mantenir.

AVANTATGES


• Base de dades virtual de les peces.

• Visualització 24h/365 dies
• Exposicions virtuals cambiants o per seccions dels fons emmagatzemats

• No manipulació ni exposició de les peces al trànsit humà del museu.

• Actualització periòdica de la pàgina web amb noves peces, creant així molt més dinamisme.

• Exposició a les xarxes socials i creació de feedback entre museu i públic a partir de la mostra de models virtuals

• Cost relativament econòmic per al tractament de tot el catàleg.




INCONVENIENTS

• Algunes de les peces, sobretot escultures, es impossibles obtenir una vista de 360º al voltant de les mateixes, donat que estan ubicades davant de parets. Això impedeix que es pugui la generar geometria posterior així com les textures

• L'alçada de les peces. Per a una sessió de fotogrametria com la que acompanya aquestes línies es fa imprescindible l'ús d'una "pèrtiga" o un trípode per obtenir models amb més qualitat. Amb permisos especials per a una sessió programada aquests inconvenients es podrien solucionar, ja que són part important per a obtenir uns models de qualitat.

A continuació veiem alguns dels exemples que he realitzat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona:

Cap de l'emperador Marc Aureli. Model digitalitzat a partir d'una sessió de 56 fotografies. Processades amb el software Agisoft Photoscan i renderitzat amb el software Blender i el seu motor Cycles.

 Una de les possibilitats que ens dona l'arqueologia virtual es la de proposar hipòtesis de restauració cromàtica d'alguna de les escultures que trobem en els museus. En la imatge de la dreta podem veure una fase inicial del procés de substitució de color per dotar al nostre model d'una textura amb varietat cromàtica. El que li dona sens dubte un altre aspecte a la nostra figura.

A la imatge superior podem veure dues instantànies del procés de treball per a l'obtenció del model fotogramètric de la Nimfa adormida . A la part esquerra veiem la interface del programa Photoscan, amb les màscares que hem fet a les fotografies per a obtenir una geometria en el nostre model lo més precisa possible. A la dreta veiem un renderitzat final amb la textura i la il·luminació correcta.

Aquí veiem un conjunt de peces fotogrametitzades. Totes procedents del MNAT i passades pel filtre de Blender, amb el que hem obtingut aquest render i al que hem afegit una escena per tal de dotar-les d'un sentit més "de museu", però el que ens permet aquesta metodología es defugir de tots els paràmetres establerts fins ara i tenir un altra dimensió per interactuar amb aquests elements, com per exemple la imatge inferior en la que tenim un esbós de fitxa per a documentar aquesta peça. Es tracta del cap d'una dama desconeguda, i es una de les peces destacades del museu. La imatge que acompanya a la fitxa procedeix del model fotogramètric de la mateixa i en el PDF3D que he generat es pot accedir, mitjanant un click al model tridimensional que podem moure lliurement mentre tenim al costat la informació necessària que aporta la pròpia pàgina web. Imaginem una pàgina en la que la majoria de peces que ells destaquen es puguin consultar d'aquesta manera. Seria totalment innovador per aquestes contrades. L'últim en afegir-se a aquesta metodologia ha estat l'Smitshonian dels Estats Units, que ha escanejat molts dels seus fons i els ha posat a disposició del públic per a poder veure'ls tridimensionalment.

 

Per a finalitzar aquesta entrada tenim a continuació una petita animació sobre una de les peces fotogrametritzades. L'Ara dedicada al NVMEN dels Augusts i que es una de les peces centrals del Museu.

Reconstrucció virtual de l'entorn idealitzat de La Ràpita (Sant Carles de la Ràpita).

Una reconstrucció virtual mai es fàcil de dur a terme. Sobretot quan tens una manca d'informació abismal sobre com era allò que pretens reconstruïr. En aquesta imatge, que va ser portada el mes de Setembre de 2013 a la Revista Ràpita podem observar com hauria pogut ser l'entorn de La Ràpita original. Es a dir, aquell nucli format pel convent de Santa Maria de la Ràpita i la Torre de la Ràpita. 

Pel que fa al convent conservem la façana i podem datar la seva construcció al voltant del 1297-1304, hi ha dubtes sobre quin fou realment la data de construcció, però la documentació històrica ens permet filar entre aquests anys. Pertanyent a l'orde de l'Hospital, depenia directament de la Castellania d'Amposta, que es trobava sota el control d'aquest ordre militar.

Model fotogramètric obtingut a partir de les fotografies

Per obtenir el model fotogramètric de la façana ens vam servir del programa Agisoft Photoscan, que ens permet obtenir el model 3D a partir d'una seqüència fotogràfica. Un cop obtingut el vam inserir en la nostra escena per tal de dotar-lo d'una textura correcta i una iluminació adient a la resta del conjunt que teniem modelat.

Per a la resta del conjunt ens vam haver de basar en un plànol del s.XVIII en el qual apareixia la Torre de la Ràpita en el projecte de la construcció de la bateria del Castell (una magna obra de defensa per part de Carles III per a protegir el port dels Alfacs dels perills de pirates entre altres tasques.)
Es a partir d'aquest plànol que ens podem fer una idea de quin hauria estat aquest nucli originari de la nostra població i començar a treballar en una hipòtesis de reconstrucció virtrual.
Tal i com veiem en les dues imatges inferiors, els treballs de reconstrucció han començat per la delimitació dels murs que haurien format el conjunt del Monestir/Convent.

Primeres propostes de reconstrucció.

Per ampliar informació:

------------------------------------------------

- MARTÍN, Pere Manel; Imaginant la Ràpita: Les reconstruccions virtuals de la nostra població (I), Revista Ràpita, Setembre de 2013, 20-21.
 -MARTÍN, Pere Manel; Imaginant La Ràpita: Les reconstrucccions virtuals de la nostra població (II), Revista Ràpita, Octubre de 2013, 53-54